Fa un temps a I5 es va plantejar una situació molt interessant. Un nen va arribar a la classe amb unes sabates noves i ens les va ensenyar. Ens explicava que tenien una etiqueta, tot i que no sabia per a què servia. Alguns nens i nenes creien que aquest número corresponia a la mida del nostre peu, però ens vam mesurar els peus i vam observar que la mida no corresponia amb el número de l’etiqueta. Vam començar a mirar la resta de sabates de la classe per veure si tots teníem etiqueta. Vam descobrir que els números de les nostres sabates no eren iguals. A partir d’aquí vam començar a fer-nos preguntes…
Les vam classificar fent paradetes en funció del número que tenien. Vam observar que els nens que tenien el peu més gran també tenien números més alts. A mesura que anàvem trobant els números, els buscàvem al plafó numèric i descobríem com es diuen.
Alguns companys i companyes van explicar que abans tenien un número més petit, però que les sabates els havien quedat petites i ara les compren d’un número més gran.
Entre tots vam arribar a la conclusió que la talla de les sabates ens ajuda a saber quin número hem de demanar quan anem a la botiga i que aquest número va augmentant quan el nostre peu va creixent.
Després ens vam fixar en la sola de les sabates i vam veure que algunes tenien el mateix relleu. Vam descobrir que la mateixa marca acostuma a tenir la mateixa sola. Vam dibuixar el contorn de la nostra sabata i tots els detalls de la sola per construir la gràfica de la classe.
Després vam analitzar les dades. Vam crear la gràfica de les sabates i vam buscar les dades més significatives per respondre algunes preguntes: “Quin és el número més petit?”, “Quin és el més gran?”, “I el més repetit a la classe?”.
Des d’aleshores quan algú estrena sabates no dubta mai a dir-nos quin número calça.